L’agost s’acosta al seu final i a l’altre full el calendari, marcat amb color de festa, ens espera el primer diumenge de setembre. En altres èpoques, a aquestes alçades de l’estiu les campanes de l’església del Castell de Mediona devien repicar amb força per escampar la seva crida a tota la contrada: s’acosta l’aplec del Sant Crist que, com cada any des de 1743, toca celebrar en aquesta data. Però el campanar de Santa Maria de Mediona ja fa dècades que resta mut, amb l’espadanya buida i sense poder fer ressonar com abans pel congost de la riera la veu dels seus antics metalls: aquests van desaparèixer, aparentment sense deixar cap rastre conegut, com si materialment se les hagués empassat la guerra civil espanyola que, entre 1936 i 1939, va assolar el nostre país.
Molta aigua ha corregut des d’aleshores pel Mediona sota l’ombra de la vella fortalesa, arrodonint el còdols de la llera i les arestes d’algunes de les coses que passaren per ella. Molt ha canviat també el món que l’envolta i avui ja no calen campanes per aplegar la gent el primer diumenge de setembre. Per tot això potser aquesta diada sigui un bon moment per recordar les que, per tant de temps, van repicar des de Santa Maria per celebrar la seva festa major. Us proposem, doncs, acompanyar-nos en un apassionant viatge al passat de Mediona i la seva festa major. Si voleu, fem-lo plegats per recuperar entre tots la memòria del que, durant segles, va ser un element fonamental, no tan sols de la vida parroquial a Mediona, sinó segurament també del castell que l’acollia dins les seves muralles: les campanes de Madona Santa Maria.
Una aventura, aquesta, no mancada de risc, ja que pel camí ens caldrà travessar forats sense cap mena de documentació fiable de la que agafar-nos. També ens toparem amb èpoques fosques de las que, a manca d’informació, només podrem sortir-ne amb la llumeta que ens pugi donar la imaginació. I potser haurem de deixar un parell de possibilitats obertes en aquelles cruïlles on, de moment, no trobem una sola resposta segura. Si algú de vosaltres la té i vol donar-la, segur que la història de Mediona li agrairà. Som-hi, doncs, comencem el viatge plegats i que tinguem un bon aplec 2012!
DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL A MADONA SANTA MARIA
Potser la primera campana de Mediona no va ser la de Santa Maria, sinó la de Sant Miquel Arcàngel, comandant del exèrcits celestials i patró dels guerrers. A ell haurien dedicat els cristians la petita capella edificada dins del Turó Fundacional del castell cap allà el segle X, després d’haver ocupat una fortificació que molts historiadors consideren iniciada per la tribu berber dels Madyüna. Es tractaria d’un temple de dimensions molt reduïdes, pràcticament testimonial i destinat només als senyors de Mediona i els cavallers de guarnició a la fortalesa. Encara que es fa difícil imaginar una esglesia sense campana, no ha quedat noticia de que en aquella primitiva construcció alhora militar i religiosa i hagués un campanar encarregar d’escampar la crida de la seva fe sobre un territori fronterer pràcticament despoblat.
Més segur sembla que el tingués la segona capella del castell, construïda a mitjans del segle XI fora del primitiu recinte emmurallat. El pas del temps havia portat una certa estabilitat a una terra que durant segles havia fet de trencaones entre cristians i musulmans. Sobre ella s’anava consolidant lentament el poder comtal i, a l’ombra protectora de les velles fortaleses que vigilaven els indrets més estratègics, alguns valents ja s’animaven a conrear el fins no feia gaire eren considerats només camps de batalla. Tot plegat va permetre que Mediona s’atrevís a sortir del Turó Fundacional per aixecar una nova església fora de les antigues muralles i en el mateix emplaçament de la actual: penjada sobre els penya-segats de ponent, just damunt del congost i a l’entrada del castell des del camí de la riera.
LA PARRÒQUIA A L’OMBRA DEL CASTELL
Amb el progressiu creixement de la parròquia que s’anava aplegant sota la seva protecció, aquest segon temple del castell ja devia tenir una clara voluntat de convocar a la feligresia. No costa gaire, doncs, imaginar-se les seves campanades ressonant pel congost del Mediona per marcar als pagesos les hores d’oració de cada dia o cridar a la gent complir amb la missa del diumenge. Però malgrat que tot fa suposar que ja hi eren, no ha quedat constància de l’existència de campanes en aquella església del segle XI.
Tampoc se sap del cert si la nova capella del castell havia estat consagrada de del primer moment a una marededéu ni quina era la imatge que es venerava al seu interior La primera referència coneguda a “Santa Maria de Mediona” apareix ja encetat el segle XII, concretament en un document de darreres voluntats, datat el 19 de novembre de 1130, que Salvador Llorac i Montserrat Costa citen en el seu llibre “Conèixer Mediona”. Segons els mateixos autors, aquesta denominació de l’església del castell també apareix en el testament de Berenguer II de Queralt, senyor de Mediona, que el 21 de desembre de 1166 deixa a Santa Maria la seva copa de plata per a fer-ne un calze i mana que es canti per la seva ànima davant l’altar de Sant Miquel, sense especificar si aquest es trobava ja a la nova església o era encara a la primitiva dedicada a l’arcàngel dins del Turó Fundacional.
ELEMENTS DE LA CAPELLA ROMÀNICA
La nova església de Mediona va experimentar durant els segles XIII i XIV una important transformació: aprofitant algunes parts de la primera capella romànica construïda en el mateix lloc, es realitza sobre ella una ampliació gòtica, amb arcs apuntats i un absis de planta poligonal orientat a llevant. Del temple original podríem reconèixer encara avui la portalada de mig punt, probablement amb les seves escales semicirculars, i dues finestretes espitlleres a la façana sud. No hi ha referències de les campanes que hi havia antigament, però sí de la construcció del nou campanar i també de les primeres que en ell es varen col•locar.
L’espadanya va ser realitzada el 1405 per Berenguer Roca, mestre d’obres de Font-rubí, “que va emprar-hi 36 jornals per fer els pilars de les campanes i signà àpoca de 7 lliures i 13 sous a Guillem Castellví, en nom de la Universitat –antecedent dels actuals ajuntaments—del terme de Mediona”, segons recullen Llorac i Costa en la seva obra. També indiquen que el 1443 s’obraren unes campanes petites”. Això, però, ja mereixerà demà un nou capítol a banda…
Castell de Mediona 